MIRADES ETERNES, MIRADES DESITJADES

Et miro, em mires amb un ampli somriure, creuem mirades, aquestes mirades m’ho diuen tot. Ets aquí amb mi, t’intento tocar però es impossible, no et mous i per molt que ho intenti m’és impossible ni tan sols moure’t un miserable mil·límetre. Ara, et torno a mirar i se m’escapa mig somriure, però no és un somriure de felicitat és un somriure trist, de nostàlgia, d’aquells que tens quan recordes alguna cosa o algú que et va marcar però que ja no hi és. No em rendeixo, intento tornar-te a moure, abraçar-te però no reacciones, això no em pot passar a mi, el teu somriure es va apagant i amb ell tota esperança de tornar-te a tenir al meu costat. Per molt que et miri no et mous, ni tan sols per respirar i poc a poc me n’adono que ja mai més ho faràs, ja mai més ho podràs fer. Ara soc jo qui s’apaga amb el teu somriure, i mentre et vas apagant i em vas deixant, t’emportes una part de mi amb tu, una part molt important i jo, jo em quedo amb tu, amb tota la teva essència d’allò que hagués pogut ser però no és, ha estat ni serà.

Et veig envoltat de flors, rams, alguna que altra samarreta... però sincerament no hi ha ningú que brilli tant com tu, ressaltes entre tantes flors malgrat que no et mous, segueixes sent l’estrella que ens il·lumina, malgrat no ets al nostre costat et seguim recordant, malgrat ens has deixat no et guardem rancor per això i malgrat no et mous jo sempre sento amb mi la teva presencia i el cor només me l’omples tu.

No et puc parar de mirar encara no penso que ets tu el que ha deixat de moure’s per sempre, el que ha perdut tota la vitalitat i les ganes de viure que desprenia, el que mostrava una passió immensa pel futbol, la música i el més important, la seva família.

Et miro per últim cop, el comiat. Definitivament ara ja no et podré tornar a veure moure mai més, i em pregunto com una persona pot quedar reduïda a unes maleïdes cendres, algú que ha marcat, que ha significat tant i sempre ha estat ple de vida, ara només es redueix a unes cendres que volen lliures com el que tu et senties i desitjaves sentir-te cada dia de la teva vida.

Espero que ens tornem a veure aviat, que et tornis a moure, a córrer, a ballar i cantar al meu costat, t’estimo estrella meva.

Em podeu seguir a Instagram per ser els primers en llegirs els meus posts.

Per qualsevol suggerència em podeu escriure a reflexionsnecessaries@gmail.com