EM MORO, ENS MORIM

Us heu parat mai a pensar que potser avui és l’últim dia de la vostra vida o d’algú a qui estimes? Has pensat mai que no tindràs mai eternament algú al teu costat? Que el temps passa i la gent que més estimes anirà desapareixent del teu costat? La vida segueix el seu cicle. 

I ara, havent fet aquesta reflexió, realment estàs demostrant a la gent que t’envolta que te l’estimes amb paraules però sobretot amb fets? Les paraules se les emporta el vent i els moments viscuts quedaran per sempre. Ens morim, si tots ens morim, tots ens estem morint i, actualment a la nostra societat és un tema molt tabú però molt natural i que malgrat ser pobres o rics, tenir estudis o no, ningú s’hi podrà escapar. Mai dubtis en fer el que t’agrada, en dir-li a aquella persona tant important que l’estimes... potser demà ja no ho pots fer.

Si, em moro, tu mors, cada dia es mor algú, i cada dia algú pateix una pèrdua irremplaçable al seu voltant, i plorem, sabent que no li haviem dit tot el que sentiem, penedint-te de les coses que no has fet i que t’hagués agradat fer, o tot el contrari, coses que has fet i que tan de bo no haguessis fet.

Hem d’apendre a valorar la gent que ens envolta i que estimem, mai sabem quan serà l’últim dia que la veurem. Us aconsello que no us quedeu mai amb el dubte, se el que és quedar-te amb les ganes de demostrar a una persona que l’estimes, i ara, jo ja no ho puc fer i cada dia em castigo per no haver-me preocupat per ell/a. Encara esteu a temps de rectificar i demostrar als que estimeu que realment així ho sentiu, no feu tard, la vida és curta i no hi serem per sempre.

Aprenem a estimar.

Em podeu trobar a Instragram (@reflexionsnecessaries) per ser els primers en llegir els meus posts.

Per qualsevol suggerència em podeu escriure a reflexionsnecessaries@gmail.com