EM MORO, ENS MORIM
Us heu parat mai a pensar que potser avui és l’últim dia de la vostra vida o d’algú a qui estimes? Has pensat mai que no tindràs mai eternament algú al teu costat? Que el temps passa i la gent que més estimes anirà desapareixent del teu costat? La vida segueix el seu cicle. I ara, havent fet aquesta reflexió, realment estàs demostrant a la gent que t’envolta que te l’estimes amb paraules però sobretot amb fets? Les paraules se les emporta el vent i els moments viscuts quedaran per sempre. Ens morim, si tots ens morim, tots ens estem morint i, actualment a la nostra societat és un tema molt tabú però molt natural i que malgrat ser pobres o rics, tenir estudis o no, ningú s’hi podrà escapar. Mai dubtis en fer el que t’agrada, en dir-li a aquella persona tant important que l’estimes... potser demà ja no ho pots fer. Si, em moro, tu mors, cada dia es mor algú, i cada dia algú pateix una pèrdua irremplaçable al seu voltant, i plorem, sabent que no li haviem dit tot el que senti